LA SANITAT, PÚBLICA! SÍ O SÍ

 

 

LA SANITAT, PÚBLICA. SÍ O SÍ !

L’objectiu del Servei Català de la Salut (CatSalut) és, o hauria de ser, garantir l’atenció sanitària de cobertura pública, integral i de qualitat a la ciutadania de Catalunya. Fins fa pocs anys, la resta de l’Estat envejava el nostre sistema sanitari, fins i tot era envejat internacionalment. Però com més va, més creix la irresponsabilitat dels polítics i en lloc de destinar tots els recursos perquè el sistema sanitari funcioni amb una qualitat excel·lent i aconsegueixi millorar l’estat de salut dels catalans, han retallat i continuen retallant estructures en atenció primària, en hospitals, en personal, en mitjans... i deixen la sanitat a mans privades.

Per exemple, el CAP i l’Hospital Comarcal de Palamós en lloc d’estar gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya i adscrita al Departament de Salut de Catalunya,  els gestiona un grup d’empreses. En el cas que ens ocupa, Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE). I què passa amb la gestió que en fa aquesta empresa? Senzill: rebre queixes i més queixes dels usuaris.

Fa quatre mesos una usuària es queixava al web de l’hospital tot dient: ‘Servei d’urgències pèssim. La meva mare que té 72 anys, divendres vespre va patir una caiguda que quasi no es podia ni moure. Després de venir-la a buscar una ambulància, passar per triatge i fer-li una radiografia, la van deixar a la sala d’espera amb una luxació d’espatlla i dues costelles fracturades durant més de 5 hores. Les fractures de les costelles li van diagnosticar posteriorment en un altre centre. No li van voler donar res pel dolor fins que ho vam exigir… La meva mare tenia un dolor insuportable i va tenir varis episodis de mareig causats pel dolor i tot i així ningú va tenir l’ètica moral d’acostar-s’hi. L’única cosa que ens deien era que estaven saturats, realment la qualitat humana d’aquest servei deixa bastant que desitjar.’

Fa dos mesos un altre usuari denunciava: ‘Un desastre. Eviteu anar-hi. Avui, la segona experiència en menys d'un any de negligència molt greu en el diagnòstic. Aquest cop lamentablement ha acabat amb la mort del pacient per vessament cerebral, quan a l'hospital li van dir que no era res i el van enviar a casa. L'anterior, amb un altre familiar va ser un ictus, ignorat. Aquell cop el van salvar per pèls el dia següent entre l'Hospital de Barcelona i el Clínic amb una intervenció d'emergència.’

 

Fa dos mesos, també, un usuari explicava que no estan al dia amb les dades de ‘La Meva Salut’, que estan desinformats del tot.

No m’estranya! Fa dues setmanes amb va arribar el cas d’una usuària que va anar a demanar un justificant per a poder fer dos dies de repòs, car li van practicar dues intervencions de cirurgia menor a l’Hospital Universitari de Bellvitge i el metge de família li va contestar que era impossible perquè duia de baixa més d’un any (per un altre diagnòstic).

La pacient, estupefacta, va contestar-li que comprovés bé el  seu historial i quan va adonar-se que no el tenia actualitzat, sense ni ruboritzar-se va posa-li l’excusa següent: ‘Es que ahora el tema de las bajas o los días de reposo, las empreses se lo miran muy mucho’. Però l’argument final va ser el més kafkià! ‘Además usted ha ido a un hospital privado a intervenirse’. Aquest metge, encara que hagi vingut d’un altre continent, hauria de saber on viu, on treballa i que l’Hospital Universitari de Bellvitge és públic.

Senyor metge, les normes i/o lleis no són iguals a tots els països i la IT o dies de repòs per intervencions dutes a terme a la sanitat privada les ha de pagar la Seguretat Social; sempre, és clar, que la IT i el seu seguiment la realitzi el servei de la sanitat pública i que no sigui per una intervenció purament estètica.

 

L’últim cas que m’ha arribat és el d’una senyora de 82 anys que va anar d’urgències a l’Hospital amb un restrenyiment agut de 7 dies. El restrenyiment pot ser incòmode, però generalment no hi ha risc de perdre-hi la vida, sempre que no hi hagi cap negligència, és clar.

Bé, de primer li van administrar un fisioenema via rectal. Fins aquí tot correcte, però al cap d’una estona, al veure que no li feia cap efecte, n’hi van administrar un altre amb una cànula més llarga i a partir d’aquí va començar un greu problema; li van perforar el recte.

A cuita-corrents van haver de trucar a un cirurgià i a un anestesiòleg, ja que l’hospital no en disposava. Quan van arribar la van operar d’urgència i li van fer una ileostomia, fet que l’obliga a dur una bossa recol·lectora temporalment, ja que segons el cirurgià és reversible.

La pugen a planta i li administren sèrum i altres medicaments intravenosos, pateix una retenció de líquids i li produeix un edema pulmonar. Una altra vegada a correcuita la van haver de baixar a la unitat de cures intermèdies (UCIM), una àrea de vigilància i cures assistencials de nivell inferior a la UCI, on s’hi va estar tres dies. Ras i curt, la senyora que va anar a urgències (totalment independent) per un restrenyiment, va passar 23 dies a l’hospital i ara viu a casa d’una filla de qui depèn perquè en tingui cura.

Altres queixes menors, però no menys importants són per exemple:

Estar 30 minuts a la cua de recepció per demanar dia hora de visita.

Que t’enviïn un SMS per a canviar-te el dia la visita que tenies programada, dos dies abans.

Que t’enviïn un SMS per a comunicar-te que t’han canviat el metge; però si hom és qui demana el canvi, ha de fer paperassa exposar els motius i esperar mesos. Que el metge et programi una radiografia i trucar-te al cap d’un mes. O que et programi una ecografia i al cap de cinc mesos, després de insistir, et contestin que sí, que està programada i que aviat bet trucaran ...

Això sí, si poses una queixa al web, sigui del CAP o de l’Hospital, se’t pixen a sobre tot contestant: ‘Hem llegit la teva ressenya i sentim que  la teva valoració no hagi estat favorable. Si vols que la gestionem ens pots escriure a...’

Les empreses privades l’única cosa que miren és tenir beneficis al cap de l’any.

 

Els qui sortiu elegits potser us agrada jugar a ser polítics, però amb la salut de les persones no s’hi juga, no som mercaderia. Si voleu fer retallades, comenceu pels vostres sous i comissions.

Salut i República!