Entrades

PROPIETAT I GESTIÓ DE L’ESTADI PALAMÓS CF

Imatge
                                               Els senyals de trànsit són una part fonamental de la seguretat viària, i les   línies que es pinten a terra ho són. N’hi ha de molts colors, però ara faré esment de les línies grogues discontínues i les pintades en quadrícula, que són les que hi ha, en part, a l’Estadi Palamós – Costa Brava. Per què? Perquè molts conductors sembla que es fan l’orni o desconeixen què signifiquen i l’Ajuntament de Palamós em fa l’efecte que també. El que passa a Palamós és per pixar i no treure gota; un escàndol majúscul! I el que explico no és una anècdota, és   deixadesa de funcions de manual. Les línies grogues discontínues al terra signifiquen que està prohibit estacionar i les pintades en quadrícula indiquen la prohibició absoluta, car són espais reservats per als serveis d’emergències; fet que compromet la seguretat dels...

ATLÈTIC LLEIDA: CANÍBAL DE DESPATXOS

Imatge
L’Atlètic Lleida és la història d’un club que ha crescut a cops de porta, a base de polèmiques i sense demanar permís a ningú. Amb una trajectòria curta, però plena de decisions eixordadores. Dinamitador del futbol modest a cops de xec. Devorador de la història d'altres clubs.  El seu creixement ve de ‘trucar a les portes’ d'altres clubs per a fusionar-se o directament absorbir-los, i a les de la federació talonari en mà per accelerar el seu ascens. L’Atlètic Lleida entrà al futbol lleidatà com un actor nou que no tothom rebé amb aplaudiments, car el 2019 se n’aprofità de la plaça de l’Escola de Futbol Almacelles i Comarca, EFAC Almacelles , un equip de Primera Catalana originari de 1926. La polèmica inicial fou el nom, ‘Atlètic Lleida’, fet que encengué els ànims del Lleida Esportiu, que veié en el nou club una ombra incòmoda, ja que consideraven que podia causar confusió. El debat sobre ‘qui és Lleida’ començà abans que l’equip jugués un sol partit. L’any 2024 aconseguí l...

LA CONTRADICCIÓ DEL DISCURS

  LA CONTRADICCIÓ DEL DISCURS   Quan una Cap de la policia afirma que ‘Barcelona és una ciutat segura’ , transmet un missatge de tranquil·litat i estabilitat, però quan, en la mateixa intervenció, adverteix que cal ‘frenar la proliferació d’armes blanques’ , introdueix un element que qüestiona directament la seguretat que proclama. Si la ciutat és segura , per què cal intensificar controls, desplegar dispositius especials i advertir d’una ‘moda’ de dur ganivets, navalles, matxets...? I si realment cal frenar una proliferació preocupant , com es pot sostenir que la ciutat ja és segura sense matisos? Les dades recents reforcen la contradicció de la intendenta Montserrat Escudé . Els Mossos d’Esquadra han hagut d’intensificar els dispositius del Pla Daga per requisar armes blanques en zones de Barcelona, especialment els caps de setmana. Paral·lelament la mateixa policia reconeix que els incidents amb armes blanques continuen sent un dels principals motius de preocupa...

ÉSSER POLÍTIC

  ÉSSER POLÍTIC Quan el sou és una ofensa moral   Avui vull parlar d’una obscenitat que hem normalitzat: a Catalunya, al País veí i a Europa en general. Una obscenitat que no fa soroll, però que mata. Una obscenitat que vesteix d’elegància, de protocol i de despatxos d’alta volada, però que és tan bruta com la injustícia més primària. Parlo dels salaris desorbitats. D’aquests sous que no són un reconeixement: són una provocació. Una provocació a totes les persones que treballen per quatre duros, que fan malabars per arribar a final de mes. Una provocació als jubilats que han de triar entre pagar la llum o omplir la nevera. Una provocació a les famílies que viuen amb la por clavada a l’estómac. Una provocació a la gent que literalment passa gana. I mentrestant, hi ha qui cobra quantitats que no caben ni en una calculadora normal. Quantitats que equivalen al que guanyarien cent, dues-centes, mil persones treballadores. Quantitats que no tenen justificació moral possibl...

MALA PRAXIS O QUELCOM MÉS?

Imatge
Quan tot funciona sorgeixen admiradors a cada cantonada, fins i tot de sota les pedres, però l’adversitat sovint actua com una lupa que ens mostra qui realment està al nostre costat quan les coses es compliquen. Alguns d’aquests admiradors no haurien d’haver estat mai on van ser, perquè quan la prepotència els supera i marxen, aleshores, al cap d’un temps, quan se n’adonen que no són imprescindibles com creien ser-ho,  arriba l’enveja, la impotència... i volen fer mal. Això sí, amb la cara tapada. Ja que vivim en una Vila de pescadors, per aquests admiradors ‘Sempre hi ha més peix en una barca estranya’. I una persona envejosa no vol el que tu tens, vol que tu no ho tinguis. Si fas servir un càrrec, per insignificant que sigui, diguem-ne secretari d’una Directiva, per a obtenir informació personal d’alguna persona a qui hi tens accés i crees un perfil fals a les xarxes socials amb la finalitat de fer-te passar per ella; per exemple: joangraellspalamos, està considerat un delicte de...

QUÈ PASSA AMB EL DEGÀ DE CATALUNYA?

Imatge
  QUÈ PASSA AMB EL DEGÀ DE CATALUNYA? Al bell mig de la Costa Brava hi trobem Palamós, municipi de la comarca del Baix Empordà amb poc més de 18.000 habitants i un port ubicat en una de les badies més profundes de la Mediterrània, que aplega tres sectors molt importants com són el pesquer, el comercial i el turístic. L’activitat pesquera a la Vila es coneix des del segle XIII i el seu producte principal és la gamba vermella, de la qual l’Ajuntament promociona la Marca de Garantia Gamba de Palamós, creada l’any 2009. Pel que fa a l’activitat comercial, és un port especialitzat en càrrega general, mercaderies a granel i ‘ project cargo’ ; és a dir, el transport de determinades mercaderies que, a causa de les seves dimensions, pes i complexitat, no es poden dur en contenidors. Quant a l’activitat turística, Palamós forma part de Costa Brava Cruise Ports, una agrupació d’entitats de caràcter públic entre les quals hi ha l’Ajuntament . D’una altra banda, a la Vila hi ‘viu’ u...

LA SANITAT, PÚBLICA! SÍ O SÍ

Imatge
    LA SANITAT, PÚBLICA. SÍ O SÍ ! L’objectiu del Servei Català de la Salut (CatSalut) és, o hauria de ser, garantir l’atenció sanitària de cobertura pública, integral i de qualitat a la ciutadania de Catalunya. Fins fa pocs anys, la resta de l’Estat envejava el nostre sistema sanitari, fins i tot era envejat internacionalment. Però com més va, més creix la irresponsabilitat dels polítics i en lloc de destinar tots els recursos perquè el sistema sanitari funcioni amb una qualitat excel·lent i aconsegueixi millorar l’estat de salut dels catalans, han retallat i continuen retallant estructures en atenció primària, en hospitals, en personal, en mitjans... i deixen la sanitat a mans privades. Per exemple, el CAP i l’Hospital Comarcal de Palamós en lloc d’estar gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya i adscrita al Departament de Salut de C...

VENEDORES DE FUM

Imatge
Gràcies al xenòfob Manuel Valls i al PSC-PSOE, Ada Colau va poder designar Janet Sanz (d’un poble aragonès que no arriba a 3.500 habitants) tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de la capital de Catalunya (1.600.000 habitants). Pel que fa a Urbanisme i a Infraestructures em fa l’efecte que ja n’he parlat prou en altres articles de la brutícia a la ciutat, dels blocs New Jersey, dels bancs de formigó, pilones de pvc, manca de poda... Amb referència a Mobilitat i a Ecologisme, la seva responsable em sembla que en balla més que no en toquen, i no ho dic perquè no em sembli bé millorar la qualitat de l’aire, de fet jo tan sols agafo el cotxe quan he de fer llargs desplaçaments. Tanmateix no estic d’acord amb el seu Pla de Mobilitat i encara menys amb la manca d’empatia i la prepotència amb la que actua que, a més, limita la activitat econòmica, comercial i turística. -        Quina empatia va mostrar en plena crisi de Nissan, ...