PROU DE FER LA GRÉMOLA, ENS CAL UN COP DE GENI

Escrit per



Des de temps immemorials, independentment del règim que hi hagi hagut a  Espanya: Dictadura, Monarquia o República i indiferentment del partit que l’hagi governada: conservador, lliberal, socialdemòcrata... Catalunya mai no els hi ha passat ni els hi passa pel coll. Segons el discurs populista de la dreta i l’extrema-dreta, avui dia tenim un Govern espanyol 'socialcomunista'. A parer meu, no és més que un govern socialdemòcrata plebeu d'una Monarquia franquista. Altrament que m'expliquin per què han de votar en contra de fer públic l'historial del genocida José Antonio González Pacheco (Billy el Niño), policia espanyol torturador de la Brigada Político-Social del franquisme; que m'expliquin per què la Mesa del Congrés ha rebutjat una Comissió per a investigar el compte del rei emèrit a Suïssa; que m'expliquin per què la portaveu del Govern, Adriana Lastra (una altra il·luminada), declara que el rei emèrit és inviolable. Però d'això en parlarem un altre dia.

Com deia, aquest Govern espanyol socialdemòcrata, com tots els altres que hi ha hagut; de la qüestió catalana, del dret a l'autodeterminació, del clam a la independència... no en saben ni un borrall. Pensen que és una cosa que s'ha inventat la burgesia catalana; i més encara, quan el PSc (Partit Socialista castellà), a la Festa de la Rosa de Gavà, cada any els hi dóna una raó de peu de banc. Sembla mentida que després dels segles que han passat, Espanya encara no se n'adoni que el fet de presentar partits espanyolistes a les eleccions al Parlament, més d'hora o més tard, no té ni molla ni crostó. A tall d'exemple, entre altres, tenim: UCD (Unión de Centro Democrático), CDS (Centro Democrático Social) SC (Solidaritat Catalana, que volia cobrir l'espai d’Alianza Popular) PP, Ciutadans...

No cregueu que he errat quan he escrit Partit Socialista castellà. Si us plau i teniu temps, podeu llegir l'article que vaig escriure la setmana passada titulat 'Lleialtat sí, Eva, a Catalunya', arran de les declaracions que va fer la senyora Granados: 'No vamos a permitir que el castellano se trate como lengua extranjera'. I com que en català diem: 'Sempre han tingut bec, les oques' 'és com el conte de la vella', em remeto al 27/12/1931 quan la Joventut Socialista de Barcelona manifestava al diari 'El Socialista': 'La Juventud Socialista de Barcelona está dispuesta a todo para impedir el triunfo del separatismo reaccionario que pretende asilar a Cataluña del resto del mundo y defenderá poniendo a contribución todo su esfuerzo el idioma español como lengua oficial usada en todos los grados de la enseñanza dependiente del Estado...' En lloc d'una comprensió franca del problema nacional català, hi ha hagut, hi ha i sempre hi haurà un esperit espanyolista tancat i estúpid. Mai no han entès, no entenen ni entendran la gran diferència lingüística, psicològica i econòmica que hi ha entre Catalunya i Espanya.

Senyors del Govern 'socialcomunista': El dret dels pobles a disposar d'ells mateixos comprèn la lluita pel complet alliberament nacional, per la independència, contra les annexions..., això és de Primer de Socialisme! És clar, però, que el PSOE de Felipe González fa més de 40 anys que hi va renunciar i, ara, els seus socis d'Unidas Podemos callen, ergo, qui calla consent. Em fa l'efecte que Felipe González de Primer de Socialisme va passar a doctorar-se en Conservadorisme, ja que per mitjà del Real Decreto 405/1992, de 24 d'abril de 1992, va crear una paga vitalícia per als ex-presidents del Govern espanyol. Una paga amb la que ha acumulat 2.000.000€ i que no ha de justificar; això sense comptar amb la porta giratòria que el va dur a ser conseller de Gas Natural Fenosa. Una paga que també cobren Aznar, Zapatero i M. Rajoy i que de moment li ha costat a l'Estat quasi 7.000.000€.

Mentre estic escrivint aquest article, m'arriba una notícia d''El Confidencial' amb el titular següent: 'Sánchez planea cambios en el estado de alarma y lo pedirá un mes más. El presidente negociará con los partidos la quinta prórroga del estado de alarma, que tendrá que autorizar el Congreso la próxima semana, y podría ser por un mes en lugar de 15 días'.

Si aquesta informació és vertadera, Vox, PP, Ciudadanos i altres partits minoritaris que venen de mena, haurien de donar gràcies al Govern d'Espanya 'socialcomunista', perquè és el Govern que millor els representa. La ciutadania té les llibertats restringides, exerceixen el poder en contra de la voluntat popular... Aquests nacionalconstitucionalistes defensen els articles de la Constitució que els interessa en el moment que els hi va bé.

CONSTITUCIÓN Artículo 1

España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.

Sort d'aquest article tenim el Tribunal Constitucional que tenim, el Tribunal Supremo que tenim, l’Audiència Nacional que tenim, el Tribunal de Cuentas que tenim... Sort d'aquest article que defensa el pluralisme polític tenim presos polítics i exiliats. Sort  d'aquest article que diu que el poder emana del poble, el Primer d'octubre ens van atonyinar i com a càstig els botxins cobraran una paga extra de per vida... 

El que és de mena mai no s'esmena. Deixem-nos de romanços! Catalunya no ha d'estar sota el jou d'un Estat que com més va més llibertats ens retalla. Respecteu el confinament per estar ben alerta, Segadors, perquè quan l'aixequin no hem de fer més la grémola; ens cal un cop de geni. 

Salut i República!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COLAU LA BRÁHMANA

Escrit per
Imatge
'Qui diu una mentida no sap quina tasca ha assumit, perquè estarà obligat a inventar-ne vint més per a sostenir la certesa de la primera'  (Alexander Pope) Després de 4 anys com a portaveu estatal de la PAH i d'haver presentat al Congrés 1,5 milions de signatures per a prohibir els desnonaments, l'any 2014 Ada Colau va deixar el ' càrrec'  per continuar com una activista més de la Assemblea de Barcelona. Va assegurar que, malgrat haver tingut propostes de diversos partits, mai no entraria al món de la política. Mentida ! Mesos després, Ada Colau es presentava a les eleccions municipals de 2015 per BComú i sortia elegida alcaldessa. De declarar-se antisistema , de estar en contra de la 'Casta', va passar a formar-ne part en qüestió de mesos; es va convertir en Bráhmana.   Malgrat tot, encara ara, ens vol fer creure que no ha canviat ni ella ni els objectius que defensava: millorar la democràcia, treballar per al poble des de les institucions i no pe...
Més informació

QUÈ PASSA AMB EL DEGÀ DE CATALUNYA?

Escrit per
Imatge
  QUÈ PASSA AMB EL DEGÀ DE CATALUNYA? Al bell mig de la Costa Brava hi trobem Palamós, municipi de la comarca del Baix Empordà amb poc més de 18.000 habitants i un port ubicat en una de les badies més profundes de la Mediterrània, que aplega tres sectors molt importants com són el pesquer, el comercial i el turístic. L’activitat pesquera a la Vila es coneix des del segle XIII i el seu producte principal és la gamba vermella, de la qual l’Ajuntament promociona la Marca de Garantia Gamba de Palamós, creada l’any 2009. Pel que fa a l’activitat comercial, és un port especialitzat en càrrega general, mercaderies a granel i ‘ project cargo’ ; és a dir, el transport de determinades mercaderies que, a causa de les seves dimensions, pes i complexitat, no es poden dur en contenidors. Quant a l’activitat turística, Palamós forma part de Costa Brava Cruise Ports, una agrupació d’entitats de caràcter públic entre les quals hi ha l’Ajuntament . D’una altra banda, a la Vila hi ‘viu’ u...
Més informació

DESPAREU LA TAULA DE LES ENGRUNES

Escrit per
Imatge
Parlo tan sols com un independentista que a les eleccions de 1979 va votar al Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional ( BEAN ). Que simpatitzava amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional ( PSAN ). Que simpatitzava amb el Moviment de Defensa de la Terra ( MDT ). Però va acabar militant a Esquerra Republicana de Catalunya ( ERC ), al casal Jaume Aiguader de Sants. Potser per l'època, ERC estava més per la confederació, amb el dret a l'autodeterminació garantit, que per la independència; però era un partit estable i en el qual militaven força independentistes com jo, per tant em va semblar bé militar-hi i, encara que fos a pas de bou , cuitar camí cap a l'Alliberament Nacional . Vaig arribar a ser-ne secretari polític de la Federació de Barcelona i Conseller Nacional, però això és una altra cançó . Trenta anys després em pregunto, a què jugueu ERC ? Com més va menys entenc algunes de les polèmiques declaracions que feu; un exemple és l'última piulada...
Més informació

VENEDORES DE FUM

Escrit per
Imatge
Gràcies al xenòfob Manuel Valls i al PSC-PSOE, Ada Colau va poder designar Janet Sanz (d’un poble aragonès que no arriba a 3.500 habitants) tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de la capital de Catalunya (1.600.000 habitants). Pel que fa a Urbanisme i a Infraestructures em fa l’efecte que ja n’he parlat prou en altres articles de la brutícia a la ciutat, dels blocs New Jersey, dels bancs de formigó, pilones de pvc, manca de poda... Amb referència a Mobilitat i a Ecologisme, la seva responsable em sembla que en balla més que no en toquen, i no ho dic perquè no em sembli bé millorar la qualitat de l’aire, de fet jo tan sols agafo el cotxe quan he de fer llargs desplaçaments. Tanmateix no estic d’acord amb el seu Pla de Mobilitat i encara menys amb la manca d’empatia i la prepotència amb la que actua que, a més, limita la activitat econòmica, comercial i turística. -        Quina empatia va mostrar en plena crisi de Nissan, ...
Més informació

LLEIALTAT SÍ, EVA, A CATALUNYA

Escrit per
Imatge
Dilluns 4 de maig, la portaveu del PSC Eva Granados va demanar al Govern 'lleialtat en el projecte comú que és Espanya'. Demana al Govern català que sigui lleial a un Govern d'España que es rebaixa a C's i prega a Inés Arrimadas el seu suport per aprovar el 4t estat d'alarma i, així, continuar amb l'autogovern suspès. De fet, la picada d'ullet del president Sánchez a la dreta no ens ha d'estranyar gens. Ja ho va fer quan va ser elegit president després de la moció de censura contra M. Rajoy. La mateixa Eva Granados que demana lleialtat al Govern va declarar: ' No vamos a permitir que el castellano se trate como lengua extranjera ' i presumeix que el PSC ha trencat el tabú perquè està en contra del monolingüisme i que ha arribat l'hora d'acabar amb la immersió lingüística; un model d'ensenyament que reïx des de 1984; un model aplicat per aconseguir que els alumnes aprenguin una llengua que no parlen a casa; un model emprat amb èxit t...
Més informació

MALA PRAXIS O QUELCOM MÉS?

Escrit per
Imatge
Quan tot funciona sorgeixen admiradors a cada cantonada, fins i tot de sota les pedres, però l’adversitat sovint actua com una lupa que ens mostra qui realment està al nostre costat quan les coses es compliquen. Alguns d’aquests admiradors no haurien d’haver estat mai on van ser, perquè quan la prepotència els supera i marxen, aleshores, al cap d’un temps, quan se n’adonen que no són imprescindibles com creien ser-ho,  arriba l’enveja, la impotència... i volen fer mal. Això sí, amb la cara tapada. Ja que vivim en una Vila de pescadors, per aquests admiradors ‘Sempre hi ha més peix en una barca estranya’. I una persona envejosa no vol el que tu tens, vol que tu no ho tinguis. Si fas servir un càrrec, per insignificant que sigui, diguem-ne secretari d’una Directiva, per a obtenir informació personal d’alguna persona a qui hi tens accés i crees un perfil fals a les xarxes socials amb la finalitat de fer-te passar per ella; per exemple: joangraellspalamos, està considerat un delicte de...
Més informació

ÉSSER POLÍTIC

Escrit per
  ÉSSER POLÍTIC Quan el sou és una ofensa moral   Avui vull parlar d’una obscenitat que hem normalitzat: a Catalunya, al País veí i a Europa en general. Una obscenitat que no fa soroll, però que mata. Una obscenitat que vesteix d’elegància, de protocol i de despatxos d’alta volada, però que és tan bruta com la injustícia més primària. Parlo dels salaris desorbitats. D’aquests sous que no són un reconeixement: són una provocació. Una provocació a totes les persones que treballen per quatre duros, que fan malabars per arribar a final de mes. Una provocació als jubilats que han de triar entre pagar la llum o omplir la nevera. Una provocació a les famílies que viuen amb la por clavada a l’estómac. Una provocació a la gent que literalment passa gana. I mentrestant, hi ha qui cobra quantitats que no caben ni en una calculadora normal. Quantitats que equivalen al que guanyarien cent, dues-centes, mil persones treballadores. Quantitats que no tenen justificació moral possibl...
Més informació

TAN SOLS ESTAT D’ALARMA?

Escrit per
Imatge
Davant de la pandèmia de la Covid-19, el Govern d'Espanya més progressista de la història (PSOE-UP) ha actuat tard i malament; en canvi, el seu 'Comité Técnico del Coronavirus' no va trigar gens a donar suport a una monarquia impopular per corrupta, hereva del franquisme i inviolable malgrat els delictes que ha comès. Per si de cas, el 14 de març el President Sánchez tampoc no va dubtar gens a decretar l'estat d'alarma i, així, centralitzar totes les competències de les CCAA, desplegar l'Exèrcit, més Policia Nacional i més Guàrdia Civil. Malgrat el descens de contagis i víctimes mortals, volen prorrogar l'estat d'alarma per 4ª vegada i continuar amb totes les competències centralitzades i l'Exèrcit i els CFSE desplegats. Qui ens assegura que no passaran a declarar l'estat d'excepció o fins i tot el de setge? Si m'ho pregunto és perquè veig un Estat espanyol preocupat, desorientat, nàufrag, a la deriva, que fa servir un vocabulari bèl·li...
Més informació

COMUNCELONA

Escrit per
Imatge
  Sra. Colau, que la capital de Catalunya sigui una ciutat petita comparada amb París, Berlin, Londres, Nova York..., no vol dir que sigui menys important ni menys coneguda. A ulls veients, li ve ample ser-ne la batllessa, i molt! M’abstindré de dir com li ve a la Sra. Janet Sanz ser-ne la tinent d’alcalde d’ecologia, urbanisme i mobilitat, filla d’un poble d’Aragó de 3.500 habitants. A mitjan dècada dels 80 demanàvem espais verds a la ciutat, perquè com més anava més ‘places dures’ de pedra, ciment i ferro es construïen; per posar un exemple, diré la plaça dels Països Catalans, al barri de Sants. Segons que sembla ara el Parc de Collserola arriba fins a mar. Ni tanta pedra ciment i ferro ni tants arbustos, pintura i brutícia!   Al bell mig de Barcelona ens podem trobar ramats de senglars cercant menjar entre les ‘males herbes’ que creixen als escocells dels arbres, car és un niu de brutícia; creixen entre els panots, a les voreres, entre parets dels edificis..., però el q...
Més informació