JOAN CARLES MARZO

  ÉSSER POLÍTIC Quan el sou és una ofensa moral   Avui vull parlar d’una obscenitat que hem normalitzat: a Catalunya, al País veí i a Europa en general. Una obscenitat que no fa soroll, però que mata. Una obscenitat que vesteix d’elegància, de protocol i de despatxos d’alta volada, però que és tan bruta com la injustícia més primària. Parlo dels salaris desorbitats. D’aquests sous que no són un reconeixement: són una provocació. Una provocació a totes les persones que treballen per quatre duros, que fan malabars per arribar a final de mes. Una provocació als jubilats que han de triar entre pagar la llum o omplir la nevera. Una provocació a les famílies que viuen amb la por clavada a l’estómac. Una provocació a la gent que literalment passa gana. I mentrestant, hi ha qui cobra quantitats que no caben ni en una calculadora normal. Quantitats que equivalen al que guanyarien cent, dues-centes, mil persones treballadores. Quantitats que no tenen justificació moral possibl...

Quan tot funciona sorgeixen admiradors a cada cantonada, fins i tot de sota les pedres, però l’adversitat sovint actua com una lupa que ens mostra qui realment està al nostre costat quan les coses es compliquen. Alguns d’aquests admiradors no haurien d’haver estat mai on van ser, perquè quan la prepotència els supera i marxen, aleshores, al cap d’un temps, quan se n’adonen que no són imprescindibles com creien ser-ho,  arriba l’enveja, la impotència... i volen fer mal. Això sí, amb la cara tapada. Ja que vivim en una Vila de pescadors, per aquests admiradors ‘Sempre hi ha més peix en una barca estranya’. I una persona envejosa no vol el que tu tens, vol que tu no ho tinguis. Si fas servir un càrrec, per insignificant que sigui, diguem-ne secretari d’una Directiva, per a obtenir informació personal d’alguna persona a qui hi tens accés i crees un perfil fals a les xarxes socials amb la finalitat de fer-te passar per ella; per exemple: joangraellspalamos, està considerat un delicte de...

  QUÈ PASSA AMB EL DEGÀ DE CATALUNYA? Al bell mig de la Costa Brava hi trobem Palamós, municipi de la comarca del Baix Empordà amb poc més de 18.000 habitants i un port ubicat en una de les badies més profundes de la Mediterrània, que aplega tres sectors molt importants com són el pesquer, el comercial i el turístic. L’activitat pesquera a la Vila es coneix des del segle XIII i el seu producte principal és la gamba vermella, de la qual l’Ajuntament promociona la Marca de Garantia Gamba de Palamós, creada l’any 2009. Pel que fa a l’activitat comercial, és un port especialitzat en càrrega general, mercaderies a granel i ‘ project cargo’ ; és a dir, el transport de determinades mercaderies que, a causa de les seves dimensions, pes i complexitat, no es poden dur en contenidors. Quant a l’activitat turística, Palamós forma part de Costa Brava Cruise Ports, una agrupació d’entitats de caràcter públic entre les quals hi ha l’Ajuntament . D’una altra banda, a la Vila hi ‘viu’ u...

    LA SANITAT, PÚBLICA. SÍ O SÍ ! L’objectiu del Servei Català de la Salut (CatSalut) és, o hauria de ser, garantir l’atenció sanitària de cobertura pública, integral i de qualitat a la ciutadania de Catalunya. Fins fa pocs anys, la resta de l’Estat envejava el nostre sistema sanitari, fins i tot era envejat internacionalment. Però com més va, més creix la irresponsabilitat dels polítics i en lloc de destinar tots els recursos perquè el sistema sanitari funcioni amb una qualitat excel·lent i aconsegueixi millorar l’estat de salut dels catalans, han retallat i continuen retallant estructures en atenció primària, en hospitals, en personal, en mitjans... i deixen la sanitat a mans privades. Per exemple, el CAP i l’Hospital Comarcal de Palamós en lloc d’estar gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya i adscrita al Departament de Salut de C...

Gràcies al xenòfob Manuel Valls i al PSC-PSOE, Ada Colau va poder designar Janet Sanz (d’un poble aragonès que no arriba a 3.500 habitants) tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de la capital de Catalunya (1.600.000 habitants). Pel que fa a Urbanisme i a Infraestructures em fa l’efecte que ja n’he parlat prou en altres articles de la brutícia a la ciutat, dels blocs New Jersey, dels bancs de formigó, pilones de pvc, manca de poda... Amb referència a Mobilitat i a Ecologisme, la seva responsable em sembla que en balla més que no en toquen, i no ho dic perquè no em sembli bé millorar la qualitat de l’aire, de fet jo tan sols agafo el cotxe quan he de fer llargs desplaçaments. Tanmateix no estic d’acord amb el seu Pla de Mobilitat i encara menys amb la manca d’empatia i la prepotència amb la que actua que, a més, limita la activitat econòmica, comercial i turística. -        Quina empatia va mostrar en plena crisi de Nissan, ...

  Sra. Colau, que la capital de Catalunya sigui una ciutat petita comparada amb París, Berlin, Londres, Nova York..., no vol dir que sigui menys important ni menys coneguda. A ulls veients, li ve ample ser-ne la batllessa, i molt! M’abstindré de dir com li ve a la Sra. Janet Sanz ser-ne la tinent d’alcalde d’ecologia, urbanisme i mobilitat, filla d’un poble d’Aragó de 3.500 habitants. A mitjan dècada dels 80 demanàvem espais verds a la ciutat, perquè com més anava més ‘places dures’ de pedra, ciment i ferro es construïen; per posar un exemple, diré la plaça dels Països Catalans, al barri de Sants. Segons que sembla ara el Parc de Collserola arriba fins a mar. Ni tanta pedra ciment i ferro ni tants arbustos, pintura i brutícia!   Al bell mig de Barcelona ens podem trobar ramats de senglars cercant menjar entre les ‘males herbes’ que creixen als escocells dels arbres, car és un niu de brutícia; creixen entre els panots, a les voreres, entre parets dels edificis..., però el q...

Avui quan m'he llevat, m'ha vingut al cap una cançó del desaparegut cantant francès Charles Aznavour, que començava: ' Que profunda emoción ...'  Per què? No ho sé! Potser l'he associada al Borbó quan va abdicar i començava dient: ' Me acerco a todos vosotros esta mañana a través de este mensaje para transmitiros, con singular emoción …'  Després he recordat e ls gags d'en Toni Albà: ' Me llena de orgullo y satisfacción. ..'  Aleshores ha estat un no parar i m'ha fet rumiar per què va dir: ' ...las renuncias de hoy han de garantizar el bienestar del mañana. ..'  Les renúncies a les que fa referència les desconec, però el benestar el té garantit fins que es mori! Un benestar que no pot forjar un estalviador com una formiga, sinó més aviat un lladre de camí ral. En un altre moment va gosar dir: ' La ley es igual para todos y la ejemplaridad debe ser una meta para los cargos públicos' . Aquesta dita m'ha fet rumiar que ...

  El 6 de maig, en ple estat d'alarma, un empordanès denunciava en un tuit que al poble del Baix Empordà on viu, els veïns sortien al carrer en horaris prohibits i la majoria no duia la màscara. En donava fe perquè n'era testimoni mentre passejava el gos. Excusa, la de treure la mascota, que feien servir molts per estar-se més hores fora de casa que confinats. Quan van aixecar l'estat d'alarma i la població va començar a sortir, una empordanesa, també en un tuit, es dirigia als barcelonins literalment: ' Efectivament. Ja sou aquí, sou una puta plaga'. Ara, amb els brots que han sorgit alguns empordanesos demanen el confinament domiciliari extrem de Barcelona i de tota l'Àrea Metropolitana, perquè altrament, segons ells, la Costa Brava estarà de gom a gom de barcelonins . Per posar només un (1) exemple, a l'hospital Parc Tauli de Sabadell (ciutat de l'Àrea Metropolitana amb més de 200.000 habitants) no hi ha cap persona ingressada pel Covid-19...