DESPAREU LA TAULA DE LES ENGRUNES
Parlo tan sols com un independentista que a les eleccions de 1979 va votar al Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional ( BEAN ). Que simpatitzava amb el Partit Socialista d'Alliberament Nacional ( PSAN ). Que simpatitzava amb el Moviment de Defensa de la Terra ( MDT ). Però va acabar militant a Esquerra Republicana de Catalunya ( ERC ), al casal Jaume Aiguader de Sants. Potser per l'època, ERC estava més per la confederació, amb el dret a l'autodeterminació garantit, que per la independència; però era un partit estable i en el qual militaven força independentistes com jo, per tant em va semblar bé militar-hi i, encara que fos a pas de bou , cuitar camí cap a l'Alliberament Nacional . Vaig arribar a ser-ne secretari polític de la Federació de Barcelona i Conseller Nacional, però això és una altra cançó . Trenta anys després em pregunto, a què jugueu ERC ? Com més va menys entenc algunes de les polèmiques declaracions que feu; un exemple és l'última piulada...